Una oportunitat de seguir creixent

Amb l’edat, les persones busquem obtenir aquella satisfacció vers la vida plena, però aquesta no ha de ser necessàriament una vida sense dificultats, sinó que em de ser capaços d’acceptar allò no ens agrada i poder reconèixer les experiències positives que hem viscut i continuem vivint, des d’un punt de vista optimista.

Amb l’edat, les persones experimentem canvis que afecten a les nostres capacitats, amb més o menys intensitat i mantenir aquest optimisme ens permetrà poder gaudir de la darrera etapa de la vida, la vellesa, un moment de canvis, un procés sa, natural i progressiu.

Cal recordar que mai no som prou grans per aprendre i dia a dia podem créixer com a persones, només és necessari mantenir una vida socialment activa, viure amb ànim i optimisme, comunicar-se amb els altres i viure amb la ment desperta.

Una eina que ens pot ajudar a mantenir aquest últim aspecte i que ens permetrà envellir de manera satisfactòria és l’estimulació cognitiva.

Amb l’edat, el nostre cervell, igual que la resta dels nostres òrgans, també envelleix i això fa que es mogui amb més lentitud que quan era més jove. L’exercici mental ajuda a enfortir les connexions entre les neurones i així poden tenir un teixit neuronal fort i resistent. L’estimulació cognitiva fa referència al conjunt de tècniques i estratègies dissenyades amb l’objectiu de millorar dèficits concrets i així compensar els canvis que es produeixen a causa de l’edat, optimitzar la capacitat cognitiva o alentir el transcurs d’una malaltia.

L’estimulació cognitiva es basa en el treball de la memòria, l’atenció, el llenguatge i comunicació, la percepció i habilitats motores i les funcions executives, però no centrades exclusivament en aquelles que estiguin deteriorades, ja que cal treballar també aquelles que es trobin intactes o relativament preservades. Els objectius principals són el manteniment de les capacitats cognitives durant el màxim temps possible, la potenciació de l’autonomia i autoestima de la persona, la millora de la interacció d’aquesta persona amb el seu entorn i la disminució de reaccions com a l’ansietat o la confusió.

Aquest treball es pot realitzar a partir de dues vessants; la prevenció i el tractament.

Des de la prevenció, el treball d’aquestes tècniques no pot evitar el deteriorament cognitiu, la demència o una malaltia neurodegenerativa, però sí que pot evitar l’evolució de l’alteració lleu cap a una malaltia, com per exemple l’Alzheimer.

Com a tractament (no farmacològic), tracta d’adaptar-se a la situació particular de cada persona en funció de la problemàtica i a partir d’aquí treballar per a la conservació i la recuperació, fins on es pugui, de les funcions cognitives.

L’estimulació cognitiva no és un simple entreteniment a una manera de passar el temps, és un procediment estructurat, centrat en la persona i modificable en el temps, per tal d’adaptar-se a les necessitats i capacitats de la persona en el moment de la seva aplicació i als avenços que aquesta vagi aconseguint.

El treball d’estimulació cognitiva es pot realitzar individualment o en grup, depenent de les necessitats i característiques de cada persona. El treball en grup permet la millora de conductes socials, fet que l’ajudarà enfront de l’aïllament social i a fomentar una vida més activa, i en la mesura que sigui possible, l’autonomia personal i també la inserció social i comunitària.