Depressió, ansietat i aïllament

Les xarxes socials s'han convertit en un dels mitjans de comunicació i entreteniment més populars de la nostra generació. L'evolució d'aquestes plataformes ha fet possible tenir accés a notícies en temps real, receptes de cuina, vídeos de cabretes que fan servir pijama, les huit mil versions de Draw my life i un llarg etcètera. Es podria pensar que a les xarxes socials tot és felicitat i diversió, però, existeix també un rerefons una mica tèrbol del que poc s'havia parlat fins ara, i és que alguns esdeveniments de maneig indegut d'informació i les notícies sobre una possible manipulació sistemàtica dels usuaris d'aquestes plataformes, han provocat una allau de crítiques sense precedents des de diferents sectors de la població. La polèmica internacional desfermada per aquests successos també ha aconseguit visibilitzar els aspectes negatius i potencialment perillosos que poden estar associats a les xarxes socials, tot i que molts d'aquests fenòmens ja s'havien estat assenyalant amb preocupació des de fa anys.

La revolució digital produïda per les xarxes socials ha estat relativament ràpida i el que va començar com un projecte estudiantil, s'ha convertit en una de les empreses més poderoses i lucratives del món. A causa de la ràpida evolució del món digital, ha estat difícil dimensionar l'impacte que aquestes tecnologies poden estar tenint en la vida quotidiana dels usuaris. És innegable el fet que les xarxes socials han transformat dràsticament el món de la comunicació, les xarxes socials s'han convertit en una popular eina que possibilita la interacció humana de forma econòmica, ràpida i senzilla.

En els últims anys, diferents successos han confirmat que l'aparença inofensiva de les xarxes socials no és del tot certa, ja que cada vegada són més les activitats humanes que han estat assolides per aquestes plataformes i en molts casos els efectes no han estat positius. La salut mental dels usuaris és un terreny en el qual s'ha observat aquest fenomen; gràcies a diversos estudis i investigacions actualment es té evidència que la interacció social a la qual s'accedeix a través d'aquests mitjans digitals té un impacte significatiu en la vida emocional i cognitiva de les persones i, de fet, pot estar directament relacionada amb el desenvolupament d'alguns trastorns psicològics.

Els nens i adolescents constitueixen la població més vulnerable davant els efectes negatius de les xarxes socials, però, els adults també poden arribar a experimentar situacions en què el benestar emocional es veu compromès i deteriorat com a conseqüència d'un ús inadequat i / o excessiu d'aquests llocs web. Al novembre de 2016, la revista especialitzada Journal of adolescent health (Regne Unit) va publicar els resultats d'una investigació realitzada amb 264 adults joves. En aquest article es descriu que Facebook és una xarxa social en la qual freqüentment es tenen experiències desagradables (insults, ciberbullying, missatges inapropiats, ciberassetjament, etc.). Els autors d'aquest estudi van trobar que les persones que arriben a tenir alguna d'aquestes experiències negatives són més propenses a presentar simptomatologia depressiva.

En un altre estudi publicat per l'American Psychiatric Association es va trobar que els adults joves que passen més temps fent ús de les xarxes socials, tenen fins a 3 vegades més risc de patir algun quadre de depressió i / o ansietat, així com sentiments d'inadequació, soledat i una percepció negativa de la imatge corporal pròpia. Un últim exemple dels efectes negatius que poden estar associats a l'ús de xarxes socials es pot trobar en una publicació de maig de 2017, en què la Royal Society for Public Health (Regne Unit) va destacar que Instagram sembla ser la xarxa social que produeix majors greuges a la salut mental dels seus usuaris, seguida per snapchat, Facebook, Twitter i YouTube. Els autors d'aquests estudis coincideixen en explicar que les xarxes socials exposen a les persones a ser objecte d'insults i valoracions negatives que poden deteriorar l'autoestima. En aquestes publicacions també s'esmenta que per als adults joves i adolescents, les xarxes socials poden esdevenir una font d'estrès, ja que en molts casos els usuaris inverteixen una quantitat significativa de la seva energia i recursos perquè les seves publicacions obtinguin una valoració positiva per part de la comunitat amb la qual interactuen. Els sentiments de depressió poden aparèixer quan els usuaris perceben que el seu estil de vida no és similar al d'altres usuaris que freqüentment publiquen fotos dels viatges que realitzen, els restaurants als quals acudeixen o la roba que vesteixen.

També s'ha observat que les persones que inverteixen més temps fent ús d'aquests mitjans digitals mostren una major tendència a aïllar-se de seu entorn social, amb la qual cosa les seves relacions interpersonals es veuen deteriorades i això potencializa els sentiments de soledat i inseguretat. Les xarxes socials poden ser una eina útil i poden oferir innombrables oportunitats de comunicació, sempre que s'utilitzin amb moderació i prenent les precaucions necessàries per evitar que el nostre benestar emocional es vegi afectat.