En que consisteixen i com ens poden ajudar

Una valoració pericial és aquella que pretén arribar al màxim grau de veritat en l’anàlisi dels fets, i poder ajudar al jutge a prendre les millors decisions en relació a una demanda. En l’àmbit psicològic, les valoracions pericials poden avaluar moltíssimes qüestions, sent les més habituals les relacions interpersonals, les conseqüències psicològiques de certs fets, o valoracions sobre certes competències personals, com poden ser la parentalitat, les capacitats cognitives o perfils professionals.

En l’àmbit de família, les pericials psicològiques solen demanar-se en els casos en què les famílies en vies de separació/divorci, que tenen fills menors d’edat, no es posen d’acord en la nova distribució del temps (custodia), o bé per modificar un règim anterior de custodia que es considera desfasat amb les possibilitats actuals. Les vides dels progenitors (i dels fills) canvien molt al llarg dels anys, i un règim de distribució acordat en un moment donat que era bo per a tots els implicats, pot deixar de ser-ho en l’actualitat. L’objectiu final de la pericial serà sempre fer les millors recomanacions possibles prioritzant les necessitats dels fills.

El primer pas del/de la pèrit es acollir a la persona que sol·licita la pericial en una primera entrevista, on aquesta exposa la història i situació de la família, i la seva demanda. En funció de la mateixa, el/la pèrit exposarà la metodologia de treball, els àmbits d’avaluació i els honoraris corresponents. L’esquema d’una pericial sol ser:

1.            Primera entrevista

2.            Avaluació de les parts implicades

3.            Redacció de l’informe

4.            Ratificació oral i defensa en sala, si el procés segueix i el jutge ho considera oportú

És important assenyalar que, si volem optar a una pericial completa, tots els implicats haurien de poder ser valorats, és a dir: els dos progenitors, els fills i altres agents que puguin ser d’especial interès (mestres, pediatres, altres familiars...) Però això no sol ser lo més habitual, doncs per part dels progenitors és viu amb cert recel ser citat per la “part contrària” a una pericial, donant per fet que aquesta no serà objectiva quan per llei ho ha de ser (i en cas que no ho sigui, posaria en greu perill tota la feina feta, a més que s’exposaria el/la pèrit a sancions molt dures). Per tant, el que es fa en els casos en què només s’avalua a un dels progenitors, que normalment és el sol·licitant de la pericial, és:

-              Valorar les seves competències parentals, que són aquelles que tenen relació amb el creixement i educació dels fills i les seves necessitats,

-              La relació entre ell/ella i els seus fills,

-              L’estat i necessitats dels fills

La valoració dels fills menors d’edat es pot realitzar només amb que un dels progenitors així ho sol·liciti, i tota la informació que el sol·licitant disposi o pugui aconseguir (d’ell i els seus fills) es podrà considerar en l’elaboració de l’informe pericial. Ara bé, per a la recollida de nova informació sobre els fills menors a través de terceres persones que hagués de fer el/la pèrit per ell/ella mateix (cas de mestres, pediatres i altres agents) es necessita el consentiment d’ambdues parts.

Si com a resultat de l’avaluació pericial es demostra que es tracta d’un bon pare/mare, i que és una persona imprescindible per als seus fills i filles, així quedarà recollit en l’informe pericial. Es posarà en valor la seva figura com a persona de vital importància per l’educació i el creixement dels infants, i en conseqüència, la distribució del temps que es dictamini probablement en sigui favorable. En la pericial no es busca un pare o una mare perfecte, sinó saber quina és la realitat dels progenitors, dels infants i adolescents, la relació que hi ha entre els implicats i llurs necessitats.

És important assenyalar que no es pot fer cap demanda envers una persona que no s’ha pogut avaluar. Per exemple, no es pot sol·licitar al jutge o jutgessa una retirada de pàtria potestat a un progenitor si no se l’ha pogut avaluar. Tampoc es pot recomanar un règim de distribució concret (en dies/hores i pernoctes) si no s’han pogut avaluar els dos progenitors. El que sí es pot fer es recomanar una presència significativa de la figura avaluada en la distribució del temps.

Una altra funció de les pericials, en el cas que no es vulgui arribar a judici, és ajudar a les famílies a resoldre aquestes disputes de forma més adequada i amb recolzament legal. Quan les demandes són molt oposades entre sí, posem per cas que cadascú sol·licita la custodia exclusiva respectivament, una pericial pot discernir si realment hi ha motius per demanar-la en cas que es puguin valorar els dos progenitors. Si és el cas que només un dels progenitors demana que els fills estiguin únicament amb ell, pot servir com a defensa dels legítims drets de l’altre progenitor que vulgui vetllar per la custodia dels seus fills, posar en valor la seva figura i que es consideri important la seva presència en la distribució del temps dels infants. No oblidem que la principal finalitat de la pericial és vetllar per l’interès superior del/s menor/s, i és des d’aquesta perspectiva que es faciliten les recomanacions.

En resum, una pericial psicològica en l’àmbit de família serveix per poder valorar quin és el millor mode possible de distribució del temps respecte els menors d’edat quan les famílies no es posen d’acord, vetllant pels interessos tant dels progenitors com, i sobretot, dels fills i filles.