Com ens afecta psicologicament

Escoltem cada dia les notícies sobre el coronavirus. Notícies que ens alarmen perquè ens parlen d'un virus que s’estén per l'aire a gran velocitat. Les notícies parlen de 100.000 casos en 72 països (RTVE ho publica a 3/03/20); de cancel·lacions d'esdeveniments com el Mobile, de vols de British Airways i Ryanair (publicat en El País a 2/03) o del número de morts, com els sis de Washington (publicat per la CNN a data 2/03). Les notícies porten a la població a pensar:

1. Si a la Xina, a la regió de Wuhan, es troben aïllats a les seves cases és que és una malaltia molt greu.
2. Pel mitjà de propagació, per l'aire, qualsevol persona és susceptible d'agafar-ho.
3. Els casos registrats mostren que s'expandeix a un ritme descontrolat.
4. Les persones que moren diàriament fan d'aquesta una malaltia incurable i mortal.

Amb aquestes premisses, tots ens trobem en alarma, així quan veus a una persona malalta, amb símptomes com la tos, entra cert pànic. I és que no estem escoltant bé….

El coronavirus o Covid-19 és una síndrome respiratòria, és a dir, una malaltia que afecta el sistema respiratori que prové dels animals -encara per determinar l'origen d'aquesta transmissió que es denomina zoonòtica-. Els símptomes habituals d'aquesta malaltia són febre, cansament, tos seca, dificultats respiratòries, els quals s'assemblen a un refredat normal però poden complicar-se en problemes respiratoris majors. Es transmet, més que per l'aire, per contacte amb gotes microscòpiques respiratòries -les que es desprenen d’algú que té el virus, minúscules i imperceptibles-. Existeixen diferents versions en les quals es desenvolupa el virus, a la Xina es manté l'alerta perquè existeixen molts casos greus, mentre en altres països només es complica si la persona ja tenia problemes de salut previs al contagi del virus (com a hipertensió arterial, problemes cardíacs o diabetis). Tota aquesta informació ens la descriu l'organisme de referència per a les malalties a nivell mundial, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) que és aquell que realitza seguiment i està al dia del desenvolupament de malalties internacionals. 

Què és el que ens està passant? 

Els éssers humans hem posat en marxa el nostre instint de supervivència mitjançant una estratègia llargament coneguda i descrita, la primera que sorgeix en moments d'estrès, el “fight or flight”. D'una banda, escoltem les notícies i mantenim aquest nivell d'alerta del qual parlàvem i a això s'afegeix una gran preocupació i d'aquesta, esgotem les màscares en les farmàcies o ens espantem si sentim a algú tossir a l'ascensor. També hi ha moments o persones que no voldran ni sentir, ni parlar del tema, la qual cosa seria l'estratègia “flight”. Aquestes dues estratègies són adequades per a un moment inicial d'afrontar un perill però anem una mica més enllà. En aquests moments hem d'escoltar dues coses: als quals coneixen del tema -professionals sanitaris i institucions sanitàries que treballen en l'àmbit- i, al nostre propi cos. 
 

Els professions i institucions sanitàries ens donen les següents pautes, i tornem a remetre'ns a l'OMS:

• Informar-se sobre els fets que ocorren en cada zona geogràfica i adoptar precaucions raonables.
• Rentar-se les mans a fons, mantenir distàncies mínimes en determinats espais, evitar tocar-se ulls, nas i boca i mantenir bona higiene de vies respiratòries.
• Quedar-se a casa si un/a no es troba bé i acudir als professionals pertinents.

L'escolta del nostre cos seria la necessària per a combatre aquesta infecció, intentant detectar els símptomes com més aviat millor perquè encara que encara no existeix una vacuna, sí que hi ha mitjans i recursos per a tractar els símptomes -per exemple, un antipirètic per a la febre-. A afegir als consells anteriors estaria el valorar si estem desenvolupant certs símptomes de manera racional -diferenciant per exemple una al·lèrgia, ara que entrem en l'època, de patir coronavirus perquè aquesta no s'expressa amb febre-. No som mèdics però sí que sabem què ens passa i quan ens trobem malament com per a consultar amb els professionals sanitaris.  

La por irracional i descontrolada, desenvolupat a partir d'aquests estats d'alerta dels quals parlàvem, ha generat coronafobia, la qual cosa seria la por de patir el virus. La por de patir una malaltia, la coneguda hipocondria, és una malaltia que comporta un elevat sofriment perquè encara que no es pateixi cap malaltia física, es viu amb una elevada preocupació al seu desenvolupament i a vegades comporta aparició de símptomes que no responen al fet que res ens ocorri, els que anomenem símptomes psicosomàtics.

Enfront de la por, hi ha una sèrie d'actuacions que ens poden ajudar:

1. Llegir, escoltar o veure la informació justa, ni mantenir-se desinformat, ni informat en excés i sobretot, atendre fonts fiables com els que assenyalàvem abans, professionals i institucions sanitàries.
2. Evitar parlar contínuament del tema perquè per més que parlem no descobrirem la cura, la qual cosa seria molt interessant, i només afegirem informació de la qual ens pugui o no interessar saber. 
3. No es pot evitar pensar sobre el tema perquè està bé tenir-ho al cap i conèixer el que està ocorrent però si ens veiem sobrepassats, intentem trobar maneres de “distreure” la ment. 
4. Evitar l'excés de precaucions i prevencions. No es tracta de no fer res però sí de no excedir-nos. Per exemple, l'ús excessiu de les urgències sanitàries. Anem al metge quan realment vegem que s'estan desenvolupant diversos símptomes alhora i que el nostre estat no millora.

Escoltem el que diguin els professionals i institucions sanitàries i escoltem i actuem d'una forma moderada sobre el nostre cos perquè en cas contrari, la por pot tenir greus efectes sobre nosaltres, produint un elevat nivell de malestar.