Origen i conseqüències en l’edat adulta

La manera en què els adults interpreten i perceben el món avui en dia s’aprèn durant la infància. Aquests successos ocorren a causa de la influència de l’ambient, sigui per la família, les experiències vitals, el context cultural, entre altres variables.

No se’n sol parlar gaire, però les experiències viscudes durant la infància conformen en gran part la nostra personalitat. És per això que, probablement, la gran majoria d’adults hagin experimentat alguna ferida emocional durant la infància i no s’hagin adonat de la importància d’aquestes fins a arribar a l’edat adulta.

Per tant, les ferides emocionals són experiències doloroses que afecten profundament el benestar psicològic i emocional d’una persona. Aquestes ferides poden ser causades per diversos esdeveniments traumàtics o situacions difícils durant la infància, i sovint tenen un impacte en l’edat adulta en com una persona se sent, pensa i es comporta.

Cinc tipus de ferides emocionals

1. Ferida de l’abandonament:

Aquesta ferida surt a la llum quan les nostres necessitats afectives durant la infància no han estat completament cobertes per les figures de referència, per la qual cosa l’infant ha pogut experimentar solitud, manca d’afecte o desprotecció.

Les persones que mantenen aquesta ferida en l’edat adulta poden buscar l’afecte que no han tingut en les seves parelles, amistats o fills, tenint així més probabilitat de desenvolupar dependència emocional. D’altra banda, mostren por a l’abandonament utilitzant mecanismes de protecció per no establir vincles forts i així evitar ser abandonats.

2. Ferida del rebuig:

Aquesta ferida floreix quan les persones s’han sentit rebutjades durant la infància. Pot ser que durant el seu desenvolupament infantil sentin que no han acceptat les seves idees, pensaments i sentiments. Aquest fet genera la idea que les persones amb una ferida emocional de rebuig no són dignes d’estimar ni de ser estimades.

Els adults que mantenen aquesta ferida emocional tenen dificultats per acceptar crítiques i pateixen molt quan algú no accepta la seva idea o proposta. A més, solen esforçar-se per obtenir el reconeixement i l’aprovació dels altres.

3. Ferida de la humiliació

 Aquesta ferida sorgeix quan s’han experimentat moltes crítiques durant la infància, amb missatges amb connotacions negatives relacionades amb la capacitat de fer les coses i habilitats. Aquest fet acaba generant que la persona sigui insegura i dubti de les seves idees i pensaments.

Les persones adultes amb aquesta ferida emocional oberta mostren una autoestima fràgil i vulnerable. Generalment depenen de la imatge que els altres tenen sobre elles de manera constant. Com a conseqüència, es mostren complaents davant les altres persones.

4. Ferida de la traïció:

Aquesta ferida apareix quan en la infància es viuen experiències en què les figures de referència han enganyat l’infant o no han complert amb el que li havien promès. Aquest fet genera, en moltes ocasions, desconfiança i solitud.

En l’actualitat, els adults que mantenen aquesta ferida solen tenir problemes de confiança amb les seves relacions interpersonals, usant molt el control per tal que els proporcioni seguretat.

5. Ferida de la injustícia:

Aquesta ferida neix quan, durant la infància, les figures de referència han optat per una educació autoritària cap a l’infant, on se li imposen punts de vista sense tenir en compte les necessitats o interessos del nen.

En l’edat adulta, aquesta ferida es reflecteix en la rigidesa mental davant opinions i judicis de valor que expressen com a veritats absolutes. Generalment, solen tenir dificultats per acceptar altres punts de vista.

Les ferides emocionals poden tenir un impacte durador en la vida d’una persona, però amb el suport adequat i l’esforç conscient, és possible sanar-les i viure una vida més plena i equilibrada.