Alfabetització per persones nouvingudes (Adults i Nens)

L’alfabetització és un eix central en les escoles i centres d’especialització. Com sabem, les escoles van ser creades fa moltes dècades per ensenyar a llegir i escriure (alfabetització funcional), i avui dia, segueixen sent el domini del llenguatge escrit. En els nostres temps, no és de l’únic que es fan càrrec, per això, la instrumentària no és la mateixa i els nens/es i adults van perdent l’essència de llegir un llibre o escriure a mà. Això, significa un canvi en la societat on no només hi ha una vessant d’alfabetització sinó múltiples, que cada cop es fan més necessàries a la societat com per exemple: l’alfabetització digital, científica, funcional, entre d’altres.

Alfabetització tradicional

L’alfabetització tradicional és una acció d’ensenyar a llegir i escriure la llengua catalana i espanyola a persones nouvingudes que volen aprendre les nostres llengües. Són persones, que pràcticament no coneixen res de la nostre llengua o han tingut poc contacte amb aquesta.

L’alfabetització no té edat, en el sentit que, qualsevol persona ha d’estar alfabetitzada per viure en societat. Per això, l’escola és l’eix central on s’ensenya a llegir i escriure.

Es tracta de que, qualsevol de les persones tenen dret a aprendre a llegir i escriure per poder-se comunicar en el món en el que vivim, i a tenir una educació general bàsica. Per això, tan a les aules d’acollida a l’escola com als centres especialitzats on duen a terme l’alfabetització pels adults tenen com a finalitat conduir-los a familiaritzar-se amb els hàbits escolars com pot ser: agafar un llapis, posar el nom i la data, corregir errors, respectar-se; entre d’altres. Iniciar-los a la comprensió escrita i oral per anar adquirint vocabulari i poder-se expressar en situacions tan senzilles com: salutacions, aliments, colors, parts de la casa; etc. I també, poder explicar on viu, què ha fet durant el dia, quants anys té, com es diu, d’on prové, ... És a dir, que siguin capaços de facilitar dades personals, expressar-se, descriure, demanar informació, etc.

Tot treball d’alfabetització comença treballant les vocals, un cop les han adquirit es van introduint les lletres seguint un ordre d’utilització i dificultat de cada persona. Un cop aconsegueixen això, vas observant com la seva capacitat per retenir més vocabulari va augmentant i el seu estat d’ànim va adquirint més confiança, motivació, autoestima, entre d’altres.

Hem de tenir en compte, que no existeix cap mesura de temps per aprendre a llegir i/o escriure, és a dir, pot variar el ritme d’aprenentatge segons les dificultats que tinguin a l’hora d’adquirir coneixements. Només cal adaptar-se a les necessitats i ritmes de cada persona perquè vagin avançant en aquest procés.

La nostra funció com professionals és continuada, és a dir, ja estiguem amb una persona o bé amb un grup, hem d’observar i corregir tot el que fan (activitats, exercicis, comunicació entre ells...) realitzats a l’aula o a casa per així, poder-los acompanyar en tot moment i que ells es sentin recolzats per l’adult provocant beneficis personals, augment de l’autoestima, la confiança en si mateix, autonomia personal i augment de possibilitats per l’acció individual o col·lectiva.