Des del naixement, els nadons es van preparant per a l'adquisició d'allò que els permetrà relacionar-se amb el món, el llenguatge.

Sovint creiem que per comunicar-se fan falta paraules, però les bases de la comunicació comencen molt abans. Els plors, somriures, mirades, gestos i vocalitzacions són les eines que tenen els bebès per comunicar-se amb els adults i les seves respostes a les interaccions que els adults fan amb ells.

Abans de produir paraules es produeixen canvis en les habilitats perceptives dels sons de la parla en els bebès, és a dir, comencen a discriminar els diferents sons de la parla. De la mateixa manera, les seves produccions van canviant des de les vocalitzacions reflexes (sons emesos pel bebè sense cap sentit) fins al balboteig.

Aquest període en el qual les produccions van canviant fins que apareixen les primeres paraules es diu "període pre- lingüístic" i en ell trobem:

• • Menys de 1,5 mesos: Vocalitzacions reflexes, sons i plor. És el primer ús de l'aire com a productor de so.
• • Entre 1,5 i 4 mesos: Somriures. Mostres de felicitat davant de situacions agradables. Apareixen canvis de ritme i entonació en les seves produccions.
• • De 4 a 7 mesos: Jocs vocàlics. Oclusions i friccions. Comencen amb els "alls" i sons similars a gàrgares.
• • Entre 6 i 10 mesos: Balboteig reduplicat. Fan cadenes de síl·labes consonant + vocal que es repeteixen (TA-TA-TA-TA-TA).
• • Dels 10 als 14 mesos: Balboteig no reduplicat. Produccions més complexes amb cadenes de consonants.
• • Entre els 12 i 14 mesos: Transició entre el balboteig i les primeres paraules

Després d'aquest període entrem en una etapa que és purament lingüística. Des que apareixen les primeres paraules, aproximadament a l'any, fins als 18 mesos, la producció de paraules resulta inconsistent i molts sons/paraules són efímers. En aquests primers mesos les produccions tenen una estructura sil·làbica simple en la qual s'utilitzen gairebé sempre els mateixos sons:

Estructures sil·làbiques

Les primeres paraules que produeixen els nens solen tenir les següents estructures

• • Consonant + vocal →  mé = mes, no, pa = pa
• • Vocal + Consonant + Vocal → api = llapis, ota = pilota
• • Consonant + vocal + Consonant + Vocal → mama, caca
• • Les consonants usades més freqüentment són / p /, / b / i / m /

Des dels 18 mesos, aproximadament, fins als 4 anys entrem en una fase on els sons de la parla i les estructures sil·làbiques s'expandeixen. A l'expandir-se aquestes estructures ens trobem amb la presència de processos de simplificació de la paraula, el que dóna lloc a produccions incorrectes de les paraules. Aquests processos de simplificació aniran desapareixent sobre els 4 anys.

Processos de simplificació

Poden produir-se a nivell de paraula (canviant la seva estructura: omissió síl·labes, canvi de lloc de síl·labes ...), a nivell de síl·laba (simplificant la seva estructura: omissió de consonants ...) o a nivell de fonema/sons (substitucions de so).  Exemples:

• • Simplificació estructura síl·laba → "tota" per "coca"
• • Assimilacions → "satata" per "sabata"
• • Substitutoris → "zi" per "si"

A la fi d'aquesta etapa el nen produeix una gran varietat de fonemes, encara que l'adquisició d'alguns sons no s'aconsegueix fins als 6-7 anys.

Al voltant dels 7 anys es dóna la culminació del repertori fonètic, és a dir, el nen parla correctament, a excepció d'alguns sons problemàtics (com podria ser /rr/) i la producció de paraules llargues.

Possibles problemàtiques

Si observem que el nostre fill té dificultats per pronunciar correctament algun so que per la seva edat ja hauria d'estar adquirit, o que realitza processos de simplificació de manera contínua sense una evolució i no adequats a la seva edat, cal acudir a un professional. En aquest cas a un logopeda que pugui avaluar les dificultats que presenta i establir quines són les possibles causes i com abordar les dificultats per aconseguir solucionar-les.